[MANIFEST FLAMA 2015]
Ens han dit que hem de buscar la mitja taronja, que així serem felices. Que no estem complertes sense algú altre. Estem fartes del “sense tu no puc viure”, del “jo per tu faria el que fos”, “per tu renuncio al que sigui”.
Ens han dit que vigilem al tornar a casa soles de nit. Que vigilem per on anem, que busquem algú perquè ens acompanyi. Estem fartes de tenir por, caminar mirant enrere, vigilar a les cantonades. Treure les claus a cinc carrers de casa. Que el nostre germà i els nostres amics puguin tornar més tard i sense anar acompanyats, perquè per nosaltres pateixen més.
Ens han dit que és normal que ens preguntin pel whatsapp en tot moment amb qui estem i què estem fent. Que ens preguntin “perquè no m’has contestat si se que has vist el missatge”. Que se’ns enfadin perquè no hem respost al mateix moment. Que és normal que ens demanin les contrasenyes de les xarxes socials, perquè es preocupa per nosaltres.
Ens han dit que és normal que ens recriminin que no cabem en uns pantalons de la 38. Que no podem vestir-nos així, perquè semblem putes, guarres i anem provocant. Ens diuen que tardem massa en arreglar-nos i quan no ho fem que perquè anem tant deixades.
Poc a poc, de mica en mica, entre totes, sumant cada gota de ràbia: ràbia per la por, per aguantar insults, pel menyspreu, pels babosos, per les mirades incòmodes. Hem trencat el tabú, ho hem parlat, i ens plantem i diem prou. No pensem aguantar més que ens normalitzin allò que no hauria de ser de cap de les maneres normal. Perquè res de tot això és normal, però ho vivim cada dia.
Nosaltres som les que estem complertes i som felices soles o amb algú. Som les que ja no busquem més mitges taronges, perquè som una taronja sencera.
Nosaltres som les que ja no tenim por. Les que per no tenir-ne hem après a defensar-nos i caminar amb el cap ben alt.
Nosaltres som les que no permetrem que ens controlin la nostra vida privada, a distància o en directe. Les que no parem el nostre món perquè hem de respondre un whatsapp.
Nosaltres som les que no tolerarem que ens diguin què ens podem posar i què no. Les que no acceptem que ens vesteixi un altre. Les que no ens vestirem per ningú més que per nosaltres mateixes. Les que estem orgulloses dels cossos que tenim, tinguem poques o moltes corbes.
I això ho hem fet nosaltres, entre totes, perquè no hi volem plantar cara soles, mai més soles, perquè no ho estem. Perquè ens bombardegen les 24 hores del dia i no ho podem fer soles. Mireu a la companya del costat i penseu que a ella també li passa tot això. I promet-te’t que no ho toleraràs més.
Perquè organitzades som més fortes, juntes ho podem tot.
Visca la Flama, visca el Moviment Popular de Sabadell!
Sabadell, Països Catalans, 19 de desembre de 2015
Ens han dit que hem de buscar la mitja taronja, que així serem felices. Que no estem complertes sense algú altre. Estem fartes del “sense tu no puc viure”, del “jo per tu faria el que fos”, “per tu renuncio al que sigui”.
Ens han dit que vigilem al tornar a casa soles de nit. Que vigilem per on anem, que busquem algú perquè ens acompanyi. Estem fartes de tenir por, caminar mirant enrere, vigilar a les cantonades. Treure les claus a cinc carrers de casa. Que el nostre germà i els nostres amics puguin tornar més tard i sense anar acompanyats, perquè per nosaltres pateixen més.
Ens han dit que és normal que ens preguntin pel whatsapp en tot moment amb qui estem i què estem fent. Que ens preguntin “perquè no m’has contestat si se que has vist el missatge”. Que se’ns enfadin perquè no hem respost al mateix moment. Que és normal que ens demanin les contrasenyes de les xarxes socials, perquè es preocupa per nosaltres.
Ens han dit que és normal que ens recriminin que no cabem en uns pantalons de la 38. Que no podem vestir-nos així, perquè semblem putes, guarres i anem provocant. Ens diuen que tardem massa en arreglar-nos i quan no ho fem que perquè anem tant deixades.
Poc a poc, de mica en mica, entre totes, sumant cada gota de ràbia: ràbia per la por, per aguantar insults, pel menyspreu, pels babosos, per les mirades incòmodes. Hem trencat el tabú, ho hem parlat, i ens plantem i diem prou. No pensem aguantar més que ens normalitzin allò que no hauria de ser de cap de les maneres normal. Perquè res de tot això és normal, però ho vivim cada dia.
Nosaltres som les que estem complertes i som felices soles o amb algú. Som les que ja no busquem més mitges taronges, perquè som una taronja sencera.
Nosaltres som les que ja no tenim por. Les que per no tenir-ne hem après a defensar-nos i caminar amb el cap ben alt.
Nosaltres som les que no permetrem que ens controlin la nostra vida privada, a distància o en directe. Les que no parem el nostre món perquè hem de respondre un whatsapp.
Nosaltres som les que no tolerarem que ens diguin què ens podem posar i què no. Les que no acceptem que ens vesteixi un altre. Les que no ens vestirem per ningú més que per nosaltres mateixes. Les que estem orgulloses dels cossos que tenim, tinguem poques o moltes corbes.
I això ho hem fet nosaltres, entre totes, perquè no hi volem plantar cara soles, mai més soles, perquè no ho estem. Perquè ens bombardegen les 24 hores del dia i no ho podem fer soles. Mireu a la companya del costat i penseu que a ella també li passa tot això. I promet-te’t que no ho toleraràs més.
Perquè organitzades som més fortes, juntes ho podem tot.
Visca la Flama, visca el Moviment Popular de Sabadell!
Sabadell, Països Catalans, 19 de desembre de 2015
